Eterno

Fem un foc a un lloc petit. Dins de la llar crepiten les branques humides dels pins, fora la pluja es fon sobre el bosc com de vegades les nostres llàgrimes es fonen sobre la nostra cara. Tu estàs asseguda en el sofà enfront del foc amb les cames plegades de costat, mentre tens el cap ajupit i la mirada fixa en un llibre, probablement l'última obra del Santi, probablement un conte. El gat creua ràpid per la catifa, entre la llar i tu, potser hi ha un nen, o una nena, en una altra part de la casa o jugant fora, potser no és nostre perquè encara no volem o no estem preparats, potser és d'un altre, potser és l'Eider que ha vingut a veure'ns. Jo vaig fora per llenya, perquè soc el responsable del foc, com sempre, perquè a tu et costen molt aquestes coses, o perquè, en realitat, t'agrada veure'm feliç fent coses d'home , les tasques que vaig aprendre molt de petit al poble i que tu sempre observes amb tanta il·lusió. Quan pas deixo part de la fusta que s'asse